Imagineu que la direcció de l'institut us proposa que elaboreu una proposta per muntar una aula de natura al nostre centre. Per fer-ho, la primera fase seria seleccionar un llistat d'espècies animals pròpies del vostre entorn per presentar-les en una exposició on al costat d'una foto gran de cada una d'elles, hi aniria informació rellevant (nutrició, reproducció, relació, hàbitat, etc.).
Aneu a la següent plana web i escolliu una espècie de cada grup. Al costat, expliqueu per escrit perquè l'escolliríeu (feu-ho al quadern).
dimarts, 21 de desembre del 2010
dissabte, 18 de desembre del 2010
dimecres, 15 de desembre del 2010
Líquens, molses i falgueres
Passejant per camins rurals i boscans de Torrelles de Llobregat podem observar fenòmens de successió biològica protagonitzats per líquens i espècies vegetals tan característiques com les molses, les falgueres i altres petites plantes rupícoles.
En la primera imatge s'hi observa un líquen de desenvolupament concèntric amb corona central d'erosió.
Les molses formen un grup de plantes primitives que es reprodueixen per espores. En la imatge segona s'intueixen tres esporangis que sobresurten.
Les fulles de les falgueres s'anomenen frondes (tercera imatge). Les falgueres són plantes molt antigues, que van aparèixer abans de les plantes que fan flors i llavors. Es reprodueixen per espores, que es formen en una mena de botonets (sorus) que contenen els esporangis (on maduren les espores), com podeu veure en la quarta fotografia.
Tant els líquens com les molses tenen la capacitat de desenvolupar-se sobre superfícies àrides, com les roques, i d'afavorir-ne l'erosió. D'aquesta manera ajuden a formar el substrat perquè s'hi desenvolupin altres plantes, com podeu veure en les dues darreres fotografies.
Qüestionari (fes-lo al quadern, escriu els enunciats):
1. Per què creus que la part central del líquen està buida?
2. Quines condicions necessiten les molses per desenvolupar-se correctament?
3. Quins beneficis aporten les molses al bosc?
4. Com s'anomenen les fulles de les falgueres?
5. Explica què és el substrat amb les teves pròpies paraules.
6. En la imatge de la molsa, creus que tota la molsa és igual? Quines diferències observes?
Per acabar-ho de veure bé, visita aquest lloc web.
7. Busca en el diccionari el terme rupícula. Què volem dir quan parlem de plantes rupícoles?
divendres, 10 de desembre del 2010
Normes d'ús del microscopi òptic
1. El microscopi s'ha d'agafar sempre pel braç i no se li ha de donar mai la volta.
2. S'hi ha de treballar amb el braç orientat a prop nostre.
3. No hem de tocar les lents de l'ocular ni de l'objectiu amb les mans.
4. Per moure els objectius, ho farem a través del revòlver o tambor.
5. Mourem la platina amb els comandaments, mai amb les mans. Si la platina no té comandaments, tindrem molta cura de no forçar les pinces quan moguem la preparació.
6. Hem d'evitar al màxim moure el microscopi, per evitar vibracions i cops. Val més que es mogui l'observador.
7. Començarem a treballar amb la platina o carro a baix de tot i amb l'objectiu més petit. També guardaré el microscopi en aquestes mateixes condicions.
8. Posaré la preparació ben centrada, amb la mostra a sota de l'objectiu de 4 augments.
9. Quan hagi posat la preparació, pujaré fins a dalt de tot la platina i començaré a observar a través de l'ocular baixant-la amb el cargol macromètric fins que observi una imatge més o menys nítida.
10. Acabaré d'enfocar la preparació amb el cargol micromètric fins obtenir una visió al més nítida possible.
11. Si vull observar altres parts de la mostra que no entren en el camp de visió, mourà la platina en les quatre direccions de forma curosa.
12. Per passar a l'observació amb l'objectiu següent (1o augments), mouré el revólver i acabaré d'ajustar la visió amb el cargol micromètric.
13. Faré el mateix per veure la mostra amb l'objectiu de 40 augments.
14. Si no m'ho indiquen, no faré servir l'objectiu d'immersió (100 augments).
15. Quan acabi d'observar la mostra i ABANS de treure-la, tornaré a posar l'objectiu petit girant el tambor en el sentit contrari, MAI fent passar l'objectiu d'immersió, que es podria ratllar.
16. Abans de treure la preparació, baixaré al màxim la platina.
17. Cal desar el microscopi plegant bé el cable d'alimentació de la làmpada i tapant l'aparell en la funda de plàstic, i tot seguint posant-lo dins la caixa corresponent.
2. S'hi ha de treballar amb el braç orientat a prop nostre.
3. No hem de tocar les lents de l'ocular ni de l'objectiu amb les mans.
4. Per moure els objectius, ho farem a través del revòlver o tambor.
5. Mourem la platina amb els comandaments, mai amb les mans. Si la platina no té comandaments, tindrem molta cura de no forçar les pinces quan moguem la preparació.
6. Hem d'evitar al màxim moure el microscopi, per evitar vibracions i cops. Val més que es mogui l'observador.
7. Començarem a treballar amb la platina o carro a baix de tot i amb l'objectiu més petit. També guardaré el microscopi en aquestes mateixes condicions.
8. Posaré la preparació ben centrada, amb la mostra a sota de l'objectiu de 4 augments.
9. Quan hagi posat la preparació, pujaré fins a dalt de tot la platina i començaré a observar a través de l'ocular baixant-la amb el cargol macromètric fins que observi una imatge més o menys nítida.
10. Acabaré d'enfocar la preparació amb el cargol micromètric fins obtenir una visió al més nítida possible.
11. Si vull observar altres parts de la mostra que no entren en el camp de visió, mourà la platina en les quatre direccions de forma curosa.
12. Per passar a l'observació amb l'objectiu següent (1o augments), mouré el revólver i acabaré d'ajustar la visió amb el cargol micromètric.
13. Faré el mateix per veure la mostra amb l'objectiu de 40 augments.
14. Si no m'ho indiquen, no faré servir l'objectiu d'immersió (100 augments).
15. Quan acabi d'observar la mostra i ABANS de treure-la, tornaré a posar l'objectiu petit girant el tambor en el sentit contrari, MAI fent passar l'objectiu d'immersió, que es podria ratllar.
16. Abans de treure la preparació, baixaré al màxim la platina.
17. Cal desar el microscopi plegant bé el cable d'alimentació de la làmpada i tapant l'aparell en la funda de plàstic, i tot seguint posant-lo dins la caixa corresponent.
dijous, 2 de desembre del 2010
Un bacteri inesperat
La NASA (Agència Espacial Nord-americana) va presentar ahir la descoberta d'un bacteri que pot viure en condicions extremes i tòxiques per a la resta d'organismes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)